.
Comentari vídeo
La unió ideal entre l’esperit i el cos es representa com una parella que es besa, en aquest cas, Psique i Eros. Psique és una mortal que es converteix en divina gràcies a la seva unió amb el déu Eros. El bes consuma la unió sagrada entre esperit i cos i fa aparèixer l’ànima, que es representa per una altra escultura de Canova, la de Mercuri: el déu de la paraula, el fruit madur, culminació de l’obra alquímica.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, sarcòfag egipci, i les escultures d’Antonio Canova, Eros i Psique, Mercuri i Circe. Vídeos a partir de Videvo. Música, tabla hindú].
Poema
No menystinguis l’esperit per enaltir el cos, / ni oblidis el cos quan et complau l’esperit. / Si l’esperit i el cos es desuneixen / sols resten la ignorància i l’apatia, / però, quan tots dos s’enllacen / —en matrimoni d’amor transparent—, / s’obren les consciències / i reneix l’ànima en un mot sublimat. / És el fruit madur de la humanitat.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»