«Propera presència…»

.

Comentari vídeo

Amb uns monjos tibetans que recitant els mantres, apareix una lluna plena, imatge de la llum que anima l’esperit dels morts i que és el reflex de la seva saviesa. Per això el déu Mara va intentar evitar que el Buda Siddharta Gautama, arribes a la il·luminació. Mara i els seus miratges són la prova que hom ha de superar un cop es travessa el llindar de la vida. En aquest pas està l’origen de la saviesa.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Música, cants de mantres dels monjos tibetans. Imatge, el deu Mara. Vídeo, a partir de Pexels i de Videvo].

Poema

Propera presència / de la llum dels morts / que, en silenci, et dicta / la seva experiència, / que és la teva saviesa.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»