.
Comentari vídeo
Unes cèl·lules representen la rutina de les paraules mortes que apareixen i desapareixen en contrast amb una imatge estàtica d’Àrtemis o Diana, a Efes, que la mostra amb quatre pits i set planetes. Es creia que aixecar el vel a Àrtemis significava descobrir la llum oculta que la Natura amaga dins de les seves produccions. Trobar i cantar la llum oculta sota les paraules i dins de les coses hauria de ser l’anhel del poeta.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, Frontispici del llibre ‘Anatome Animalium’ de G, Blasius. Vídeos a partir de Videvo].
Poema
A poc a poc, per trista rutina, / desapareixen els rastres / lluminosos de les paraules. / Les espurnes de l’esperit / s’esmorteixen i moren / dins del temps que avança, / gèlid, cap a l’absurd. / Recorda, recorda!, / lluita contra la desmemòria, / contra l’anihilament, / contra el menyspreu, / contra la trista rutina, / boires que se sobreposen a la llum intemporal / que formà les paraules. / Llum oculta, llum exaltada. / Llum en la vida, llum en la mort. / Llum d’amor, llum de saviesa. / Llum en els llimbs, llum en la terra. / Llum sense color. Calor blanca. / Llum sense llum. Foscor de llum. / Llums de llum. Paraula prenyada.
.
.Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»