.
Comentari vídeo
Es podria dir que l’ànima de l’home resta oculta en el decurs de la vida quotidiana, però pot aflorar en un instant impensat com una tempesta de llamps i trons. Igualment, l’ànima de la humanitat va manifestar-se en un determinat moment màgic, mentre es creaven els primers símbols dins de les coves.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, ornamentació en distintes coves prehistòriques. Vídeo a partir de Pexels].
Poema
L’ànima no existeix, no existeix; / l’ànima aflora com l’ésser / al bell mig del cor / com un esclat sobtat, / com un sentiment sòlit, / com una paraula alada. / L’ànima no existeix, no existeix; / l’ànima aflora com l’ésser / sense passat i sense futur, / en l’instant estimat, / si la vida és viscuda / per crear el poema diví.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»