.
Comentari vídeo
Des dels aborígens australians als ciutadans romans, tots els homes passen com la semença que creix i decreix. Però darrere i a dins de cada existència humana hi ha un rerefons que les vincula totes, una prefiguració de l’Ésser, terrible i lluminosa com una tempesta, que s’intueix darrere la quotidianitat i que és el fet més propi de la humanitat. Així, en les imatges es vol mostrar les existències particulars i, amb elles, l’Ésser universal.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, pintures rupestres australianes i un fragment de l»Ara Pacis’. Videos a partir de Videvo].
Poema
No hi ha cap secret, / tot és transparent. / Res no és inefable, / tot té un nom, / una entitat en el so, / una existència en el silenci. / No hi ha vida, / i no hi ha mort; / els homes passen, com les herbes i les bèsties, / els diables i les llums. / Persisteix, però, / un enfilall de vides i de morts, / el camí de les existències / que anorrea el temps / i engendra l’Ésser.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»