«El jardí plàcid i ombrívol…»

.

Comentari vídeo

El fum i l’aroma del sàndal ens porten a dos instants dins d’un jardí tradicional japonès. Ambdós simbolitzen el pensament intuïtiu, apartat de la raó superficial. Un paisatge interior que converteix el silenci en música no dita i immortal.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, fotografia d’Isern Serra. Vídeo a partir de Videvo. Música, bols tibetans].

Poema

El jardí plàcid i ombrívol / et regala la intuïció. / Et sorprèn, i rius, i plores / sense saber per què. / Mentrestant, un ocell creua el cel, / les fulles del bambú s’ondulen / i una granota salta dins l’estany. / S’ha obert la porta / que desconeix discursos i raons. / Irromp un estrany silenci / que estimes i no dius. / Música clara i verge, / so d’immortalitat.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»