«Camines i cantes…»

.

Comentari vídeo

Un monjo budista camina pels jardins del temple de Wat Pho, com tots els que caminen a la recerca de la vida interior. El monjo està alegre perquè si bé no posseeix res, gaudeix del camí que el portarà cap a la seva interioritat, a la ciutat secreta on resideixen tots els deus. Aquesta recerca, expansiva al principi i molt oculta al final, es simbolitza per la flor que s’obra i finalment es recull en ella mateixa.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Vídeos de l’exterior i l’interior del temple de Wat Pho, Bangkok, Tailandia].

Poema

Camines i cantes. I camines. / Et posseeix una joia febril, / ja sents la nova aroma, / i la llibertat plena t’envolta. / L’aura t’esdevé daurada, / el rostre et brilla en harmonia. / No saps si hi podràs entrar, / la ciutat cúbica és secreta / i a les dotze les portes resten sempre tancades. / No tens res per oferir-li / ni cap mèrit t’acompanya, / però no pots deixar d’arribar-hi. / Per això, camines i camines, / camines i cantes. I camines.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»