.
Comentari vídeo
Les imatges en blanc i negre de Robert Fludd representen la creació des de l’inici, amb la confusió dels quatre elements, fins a l’ordre. Igualment, l’ocell, que és l’esperit, travessa els set passos de la creació fins a donar vida al no-res. És el moment en el qual Déu crea la llum mitjança la paraula, en llatí «Fiat», o ‘que sigui’ en català. Aquest ocell-esperit és valent i no té por ni a volar ni a crear, ell vola i crea.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Fotografia de Manel Armengol. Vídeo primer i darrer i imatges, Robert Fludd, ‘Utriusque Cosmi, Maioris scilicet et Minoris, metaphysica, physica…’. Vídeo ocell, a partir de Videvo].
Poema
Entre núvols clars i obscurs / un immens ocell no té por de volar, / vol reviure els dies en què, del no-res, / es van gestar les presències / senzilles i diverses de l’univers. / L’ocell s’eleva cap al cel, / després davalla fins a l’oceà. / Un, dos, tres…, fins a set cops, / per donar forma, pluja i vida / a la terra buida, al no-res confús. / L’ocell de pluja i argent vola, vola / sense por, ni del vent, ni del no-res. / És l’aliat dels esperits dels homes / i el que, intrèpid, els conduirà / fins a l’esdevenir de la terra pura. / No té por de volar, no!
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»
.