.
Comentari vídeo
La lluna simbolitza l’esperit de l’home i el roure, la natura, ambdós estaven agermanats a l’origen del món, ja que tant l’esperit com l’arbre amb la seva verticalitat s’associaven a una mateixa realitat: la unió del cel i la terra. Retrobar aquesta unitat engendra un instant sagrat simbolitzat per l’aparició de la llum i l’obertura de les flors que creixen en el món on viuen els déus. En aquest cas, el déu Hèlios-Apol·lo, la divinitat de l’aparició de la llum.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Música de Béla Bartók. Vídeos a partir de Pexels. Imatge d’Hèlios d’un mosaic romà.]
Poema
Reneix el teu esperit / alhora que rebroten / les fulles del roure / que tant estimes. / Ell és el teu germà / des del temps mític, / quan els arbres parlaven. / Compartiu l’eix del món, / la mirada clarivident / i la intimitat daurada. / Seus a la seva ombra, / arriba el nou el temps, / esclata les resplendors / de la nova semença / i, junt amb el teu esperit, / reviuen tendres fulles / on, a poc a poc, s’escriu / el flamant esdevenir.
.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»