«Desfilen a tocar del precipici…»

.

Comentari vídeo

La superposició de la imatge d’un gran salt d’aigua sobre fragments en blanc i negre d’una pintura de  Paul Klee permet crear una relació ambivalent com la que expressa el poema. El salt d’aigua és símbol de l’abisme, del perill, mentre que les línies rectes de Klee representen el jardí quadrat, el lloc on els homes esperen la benaurança de la vida quasi sempre amb una inconsciència que els condueix finalment al dolor. Penetrar en l’abisme, en canvi, pot portar a un anorreament del jo que és l’inici de l’aroma de la felicitat.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Pintures i dibuixos de Paul Klee. Vídeo d’una cascada a partir de Videvo]

Poema

Desfilen a tocar del precipici / els distints anhels de felicitat / de les dones i els homes asseguts al jardí quadrat. / Sempre a prop de l’abisme, / reialme dels patiments, / immersos en mil perills. / Volen la benaurança / de la inconsciència planera, / però, entre murmuris i silencis, / llurs cors criden i s’exclamen. / Trepitgen els somnis excèntrics, / plors de vidres que tallen. / Ressonen martells i trons / en l’aire serè i reservat. / Arriba el crepuscle, / i tots se saben ningú, ningú. / Nogensmenys sura, / sobre l’estany de l’existència, / el tènue blau del cel / i l’aroma de la felicitat.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»

.