.
Comentari vídeo
En els llocs meridionals d’Europa, els focs artificials indiquen el solstici d’estiu i mostren el final del creixement de la llum solar. De la mateixa manera, altres llocs celebren el solstici d’hivern, quan la llum comença a créixer de nou. El rostre del déu romà Janus es presenta amb dues cares: una que mira endavant i l’altra enrere, també té a veure amb el temps un passat que es renova i es converteix en futur. Les imatges de la contínua i perpètua renovació del món, ens qüestionen si, malgrat tot, no som sempre el mateix.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, terracota romana del déu Janus. Video a partir de Pexels. Música, tambors japonesos].
Poema
Res no és pretèrit. / Tot es mou i es renova. / El que és remot brilla / en blanca vivència. / L’antic demana el nou. / Ressons complets / entre fites trencades. / L’ahir nou, el demà vell. / Sang revivificada, / alè animat, plaent. / Pedra estable / sota pluja nounada. / Es mou l’oratge, / canvia el foc. / Tot és en el sol. / Tot és de nit. / Cercle secret / dels renovaments. / Com saps qui ets?
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»