.
Comentari vídeo
Un relleu del temple hindú de Khajuraho (segles X-XI) mostra un home i una dona que s’uneixen carnalment. Lluny de qualsevol interès eròtic, el relleu ―i el poema― són una reflexió sobre la natura profunda de l’acte d’amor que apropa els éssers humans a la unitat original. El foc transparent, representat per l’erupció de lava, és, naturalment, el foc interior que fusiona dues coses separades.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, fragment de l’exterior del temple de Khajuraho, Vídeo a partir de Videvo. Música, Raga Kirwani Alap].
Poema
Recordes el foc transparent / on germinen els actes d’amor. / Albires, tempestes i llamps, / i com es desperten els càlids desitjos. / Miralls que en la nit reflecteixen / els tèrbols rudiments de l’amor. / Foc transparent fins a foc roig. / Laberints oberts, embriagats, / bressols de les flames de passió / que condueixen a la mort / i desencadenen la sang de la vida. / Recordes el foc transparent / de la realitat inversemblant de l’amor.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»