.
Comentari vídeo
Les il·lustracions de William Blake descriuen les dues possibilitats de l’ésser humà; la ignorància, deguda a la caiguda primordial que l’home ja no recorda i la saviesa que és ensenyada per totes les tradicions sagrades. Les seves passes el porten cap a una o l’altre possibilitat. Cal morir al món de les il·lusions per viure i la millor mort és la mort del bes (‘mors osculi’) un misteri del qual en parlen molt poc els cabalistes i que dona pas a la unió amb la divinitat.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges a partir d’il·lustracions de William Blake. Vídeo a partir de Pexels].
Poema
Les fredes petjades de la ignorància / em porten cap als paranys desmemoriats / on m’espera, insensata, la darrera mort. / Seguint el càlid perfum de la saviesa / travesso, foll d’amor, el miratge fosc / i m’atanso cap a la mort per viure. / Oh, mort!, filla de la negra nit, / prenyada dels infants immortals, / dóna’ns la besada esfereïdora del cel.
♦
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»