.
Comentari vídeo
Les màscares de diferents cultures reflecteixen una realitat que resta oculta en l’ésser humà i només les formes tradicionals la recullen. El Ser es viu en cada home o dona que només són màscares d’aquesta única realitat, que es representa a sí mateix com en un teatre. Com en un dels drames d’Èsquil, la duresa de les situacions que pateixen els personatges és paral·lel a la reflexió del poema, però aquí, al final, el drama esdevé la saviesa de la seva pròpia condició.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Vídeo i música, Ancient Greek theater performance, Oresteia, Aeschylus. Imatges, màscares primitives].
Poema
Has vist el teu altre rostre / reflectit en els personatges / de les cerimònies antigues. / Concordança d’aparences, / lloc de la foscúria del foc / on no rau la tendresa. / Rostre a l’inrevés, / misteri feréstec, / cruent i nocturn de l’altre. / Ell forma part de tu, / el detestes i et fascina. / Participa del culte prohibit, / en la intimitat inconfessable / que, finalment, engendra / la geometria subtil del sol.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»