.
Comentari vídeo
El somni que descriu el poema es representa amb distints fragments de la famosa pintura de Ticià que representa una bacanal. A diferència del que sovint s’entén per una bacanal, en la pintura de Ticià es representa el seu origen més paradisíac de llibertat i puresa. Una escena quotidiana de gent caminant mostra el despertar d’aquest somní amb un diàleg visual on apareix Silè adormit i nu. Silè coneix molt bé els llocs secrets del somni on es practica la magia creadora com s’explica a la quarta búcòlica de Virgili. Per últim, l’arc de sant Martí, un fenomen natural que per moltes tradicions simbolitza l’aliança entre els homes i els déus.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, fragments de la pintura ‘Il Baccanale degli Andrii” de Ticià, 1523-1526. Vídeos de Pexel i Videvo; Música, Nòmades turcs].
Poema
Has somiat muntanyes cobertes / d’una neu de color maragda, / on uns éssers nus llegien uns poemes / i el que es deia en el vers esdevenia real. / A poc a poc, entorn seu, creixien boscos i mars, homes i dones bellíssims, / i mots brillants com els cristalls. / En despertar-te, lleuger, / oblidares les muntanyes i llurs habitants. / Tanmateix, el somni es repetí, / nit rere nit, obstinat i convincent. / Ningú en el món de la neu blanca/ no et sabia donar cap raó, / fins que un vagabund et parlà / de la màgia creadora que emanava / dels silencis i dels mots d’un home nu.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»