«Quan el més enllà…»

.

Comentari vídeo

Una de les versions de, ‘L’illa dels morts’ d’Arnold Böcklin simbolitza la presència del més enllà i com se superposa amb l’aquí i l’ara. A l’illa no s’hi va a morir sinó a renéixer quan la vida i la mort es troben en un instant sagrat. Aquest renaixement es representa també amb la metamorfosi d’una papallona que reneix d’una larva, o crisàlide, paraula que ve del grec i significa ‘daurat’. El renaixement de l’heroi després de passar per l’infern es coneixia com l’apoteosi, que vol dir ‘esdevenir déu’, per això, apareix al final una imatge de l’apoteosi de l’emperador Antoninus Pius quan esdevé un ésser alat, com la papallona.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, Arnold Böcklin, ‘Die_Toteninse III’ i ‘Apoteosi d’Antoninus Pius i Faustina’. Vídeo de Videvo. Música, cants dels monjos de Silos]

Poema

Quan el més enllà / envaeix la teva vida, / t’adones que és / la humanitat. / Aleshores, acarones el cel, / els teus ulls miren l’infinit, / converses amb els àngels / i fas l’amor al paradís. / La raó s’aparta, / la fe es desfà, / l’instint es perd. / Tan sols brilla aquella clarividència / que, com un llamp, / et mostra la dignitat humana / en aquest món / i en el món que ha de venir.

.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»