.
Comentari vídeo
En la pintura de Casper David Friedrich, un home i una dona contemplen la lluna i es veu com aquest satèl·lit comença a créixer. En el poema s’al·ludeix a la lluna nova, però tots dos casos descriuen el mateix moment: l’entrada al món imaginari més íntim de l’ésser humà en la nit més fosca abans de l’aparició de la primera llum blanca. Després, el silenci, el silenci i la solitud representats per la neu que permeten el desenvolupament de la vida espiritual.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, pintura Casper David Friedrich. Vídeos a partir de Videvo. Música, Alavedra, McColl, Levine].
Poema
Ets la lluna nova / i la rosada perlada. / Ets la font del món imaginari / i la morada de l’esperit. / Ets la foscor ineludible / i el lloc solitari de la vida. / Ets regne de la melangia / i de l’existència terrible. / Terrible i sublim.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»
