.
Comentari vídeo
A l’antic Egipte el judici de l’ànima després de la mort consistia a pesar-la (la psicòstasi), Osiris contempla si l’ànima del mort pesa més que la ploma de la deessa Maat, símbol de la veritat i de la justícia. Una representació prehistòrica d’una mà en negatiu indica la coneixença que de la màgia tenien els primers éssers humans i els vincles entre aquest món i l’altre. La gran lluita de l’home és contra la dissolució i el no-res de la mort, a no ser que el cor del difunt hagi aconseguit prou pes gràcies a l’amor, aleshores supera el judici, surt del cicle de la influència dels planetes i supera la dissolució.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, mà de la cova d’El Castillo; fragment del ‘Llibre dels morts’; i gravat suís del s. XV. Vídeos a partir de Videvo].
Poema
En el gust amarg de la mort / hi ha la dolçor de la vida / i els seus equívocs misteris. / Enigmes terribles i oblidats / rere la màscara afectuosa / que dissimula la mort. / Viu, viu, viu sense por / a deixar d’existir, atrapa / el teu decés en el parany / dels misteris de la vida. / Fes-te amic de la mort, / i viu amb ella, sempre; / et desvelarà la claredat / presonera en tu mateix / i el migdia de les tenebres.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»