«Només hi ha una via…»

.

Comentari  vídeo

Un mestre japonès dibuixa el símbol més important de la cal·ligrafia zen, l’enso, una paraula que significa cercle i també il·luminació, univers i, finalment, la via que es descriu en el poema. La via és el Tao, l’esdevenir propi i natural de l’univers, mot que significa que gira en un sentit. El vers vol seguir aquest moviment i busca l’harmonia del Tao que és la mateixa que la del moviment del cosmos. El poema i els astres dansen seguint aquest ritme que es mostra també en el jardí sec del temple Ryōan-ji, on els monjos cada dia refan amb un rasquet el moviment de ‘la via’. Finalment, el poema s’endinsa en la relació entre la via universal i la personal, en aquest ‘deixar fer’ o no actuar perquè sigui la via del cel la que ho faci tot en l’home.

[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatge, jardí del temple Ryōan-ji. Vídeos a partir de Videvo i de Gohitsu Shodo Kai. Música, Gamelan Nyai Saraswati].

Poema

Només hi ha una via, / només hi ha la via, / només hi ha via. / Via. Via. Via. / És el vers de l’univers / (que l’home pot/ pervertir, / invertir, / convertir). / És el vers. És la via. / Una. Per què no dues? / No hi pot haver dues vies. / La camines tot sol. / Vius la via. La via del vi. / Hi ha quelcom fora la via?/ Només l’equívoc, la il·lusió,/ un silenci sense el silenci. / La via és el vers de l’univers. / És un vers nu,/ amb mirada d’argent i/ llarga cabellera bruna. / La via és l’esperit. / No pensis, no estimis, / la via pensa i estima en tu, / per tu, amb tu, però sense tu. / No et salvis, / la via se salva a si mateixa. / No vius fora la via. / Només hi ha una via, / només hi ha la via,/ només hi ha via.

.

.

Índex general

1. «El jardí plàcid i ombrívol…»
2. «Camines i cantes…»
3. «Dubtes…»
4. «Quan et creus al saber…»
5. «Propera presència…»
6. «A poc a poc, per trista rutina…»
7. «Si visquessis sense haver nascut…»
8. «Damunt dels núvols ennegrits…»
9. «De cada racó del teu esperit…»
10. «Només hi ha una via…»
11. «Mai no has vist la foscúria…»
12. «Quan comences el poema…»
13. «Ombra del cos sense ombra…»
14. «Les fredes petjades…»
15. «Res no és pretèrit…»
16. «Has viscut tantes vides…»
17. «En el gust amarg de la mort…»
18. «Reneix el teu esperit…»
19. «El geni d’una llumenera…»
20. «No menystinguis l’esperit…»
21. «Negre és la bruixa blanca…»
22. «Entre núvols clars i obscurs…»
23. «El déu de la teva infantesa…»
24. «Recordes el foc transparent…»
25. «Ocells de veu blanca…»
26. «Aterrada per un vent gèlid…»
27. «Cerques la teva ànima…»
28. «Desfilen a tocar del precipici…»
29. «Vius al bosc…»
30. «Quan el més enllà…»
31. «L’ànima no existeix…»
32. «No hi ha cap secret…»
33. «Has renunciat a la llum…»
34. «El vel clar…»
35. «En el seu temps…»
36. «Has somiat muntanyes…»
37. «Ets la lluna nova…»
38. «Vius al límit d’estimar…»
39. «Has vist el teu altre rostre…»
40. «Amb pas ferm camina el temps…»