.
Comentari vídeo
Popularment, la mort es representa com un esquelet que, dansant, va a cercar a tots els humans, és en aquest moment quan apareix el déu de la infantesa, les antigues creences que primer espanten, però que després mostren una estranya bellesa, com el canvi en el rostre del déu Bacus. El déu de la infantesa és bell i renovador, durant la vida s’amaga, però pot tornar al moment de la mort i el terrible ball de l’esquelet es converteix aleshores en una bella dansa de neoclàssica.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges, fresc que descriu la dansa de la mort, s. XV, Església de Notre-Dóna’m de Kernascléden i Bacus vell i jove, àmfora romana de Tarraco, Vídeo d’Isadora Duncan. Música, Advent Chambe Orchestra, Bughici].
Poema
El déu de la teva infantesa / torna quan se t’acosta la mort. / T’espanta la mirada buida del seu rostre immens i abismal. / Aleshores, tot se’t capgira, / la bellesa se t’apareix nua / i la vols amb il·limitada bogeria. / Esdevé l’únic present, / l’únic sentit, l’únic plaer. / És la besada del mar venturós / que guarda la Vida i les vides. / Bellesa infinita i propera. / Bellesa punyent i total.
.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»