.
Comentari vídeo
Les gàrgoles de la Notre-Dame i alguns detalls del ‘Jardí de les delícies’ del Bosco representen l’univers de les il·lusions personals que tanquen la porta a l’autèntic saber. Són els mons delirants que se sobreposen a la humilitat de l’experiència com a font de coneixement. Una experiència lligada al gran mar celestial, representat en el medalló central de la porta Notre-Dame sobre el cap d’una dona, que és l’al·legoria de la filosofia o de l’alquímia i que apareix també en el fragment superior del Tapis de Creació de la catedral de Girona, quan aquest mar és fecundat amb la saviesa de l’Esperit Sant.
[Recita, Rosor Foret. Realització, Raimon Arola i Lluïsa Vert. Imatges de la Notre-Dame de París, detalls del ‘Jardí de les delícies’ d’El Bosco i fragment del Tapis de la catedral de Girona. Música, Soularflair].
Poema
Quan et creus arribat al saber, / t’abandona la saviesa / i restes, orfe i arrogant / enmig d’un petit mar d’il·lusions. / La teva realitat esdevé un fum / que dissipa l’experiència / de la joia, del dolor i de l’amor. / Has oblidat la poesia / i el mirall del gran mar, / ardent i lluminós, / ja no et reflecteix.
Índex general
- «El jardí plàcid i ombrívol…»
- «Camines i cantes…»
- «Dubtes…»
- «Quan et creus al saber…»
- «Propera presència…»
- «A poc a poc, per trista rutina…»
- «Si visquessis sense haver nascut…»
- «Damunt dels núvols ennegrits…»
- «De cada racó del teu esperit…»
- «Només hi ha una via…»
- «Mai no has vist la foscúria…»
- «Quan comences el poema…»
- «Ombra del cos sense ombra…»
- «Les fredes petjades…»
- «Res no és pretèrit…»
- «Has viscut tantes vides…»
- «En el gust amarg de la mort…»
- «Reneix el teu esperit…»
- «El geni d’una llumenera…»
- «No menystinguis l’esperit…»
- «Negre és la bruixa blanca…»
- «Entre núvols clars i obscurs…»
- «El déu de la teva infantesa…»
- «Recordes el foc transparent…»
- «Ocells de veu blanca…»
- «Aterrada per un vent gèlid…»
- «Cerques la teva ànima…»
- «Desfilen a tocar del precipici…»
- «Vius al bosc…»
- «Quan el més enllà…»
- «L’ànima no existeix…»
- «No hi ha cap secret…»
- «Has renunciat a la llum…»
- «El vel clar…»
- «En el seu temps…»
- «Has somiat muntanyes…»
- «Ets la lluna nova…»
- «Vius al límit d’estimar…»
- «Has vist el teu altre rostre…»
- «Amb pas ferm camina el temps…»